Esmorzar amb Sr. Joaquim Boixareu

3er esmorzar Barcelona P. Drucker Society

Sr. Joaquim Boixareu, Conseller Delegat de IRESTAL GROUP, Llic & MBA Esade.

President del Consell Social de la UPC, membre del Consell de CatalunyaCaixa.

Fundador i President d’Honor de FemCat.

=============================================================

Sr. Joaquim Boixareu (dreta) amb Sr. Carlos Balot

La dualitat de perfils: ara que convisc i comparteixo entorns:

1.- Els empresaris intentem anar molt per feina > execució, directe al gra
2.- Però … els acadèmics completaran ??
Com diu la meva sogre “la genètica és important” i doncs cal potser anar als orígens, com a primera pinzellada per a enfocar el component social i explicar la trajectòria:
- els meus avis venen del Pallars > orgull de les arrels del poble
- per part materna l’avi va anar a Cuba a fer fortuna
- pares casats grans per causa de la guerra, el pare formava part del “Nosaltres sols” escissió de l’Estat Català grupuscle durant la república
- la mare va estudiar a l’Institut Escola, molt humanista
- jo vaig anar a la Betania Patmos, escola catalanista i també molt humanista
- de ciències exactes a estudiar ESADE però matemàtiques com eina per a endreçar les coses al cap
- la formació empresarial es senzilla si es tenen clars els conceptes, el darrer curs fet a HEC + NY university, experiència que no te preu i que des del consell social UPC he intentat impulsar al màxim, cal viure i entendre altres cultures per ampliar la visió del que es el mon.

 

SOBRE IRESTAL
Va ser fundada pel pare després de la guerra; era venedor de AMSA, Aceros AMSA, i va decidir que plegava i que muntava la seva pròpia empresa. Si ara pensem que és difícil emprendre, com era de difícil l’any 1945 en un món devastat?.
Pioner de la introducció de l’acer inoxidable, creixement important en les dècades següents, i patint crisi profunda els germans Boixareu varem agafar el timó, perseguint no nomes el lideratge a Espanya, sinó a Europa competint ja a nivell mundial, amb expansió internacional a Xina i US.
Crisi de l’any 2000, ajustos durs amb reducció de 20% de la plantilla, tancament de plantes, etc el “catenaccio”, i després anar a un ajust fi amb tema de processos per a reduir costs i maximitzar eficiències.

 

I com afecta això amb  Drucker i el component social:
l’empresari, amb les equivocacions pròpies de la generalització, pot classificar-se en:
- l’empresari que crea riquesa i crea llocs de treball, sense anar mes enllà: seria el perfil  business oriented, i la seva guia es fer allò que es bo pel negoci
- l’ empresari implicat amb la societat, que a la capa  business oriented, li afegeix una nova capa de valor que va mes enllà de la seva activitat amb implicacions en la societat i entorn que l’envolta.
Joaquim Boixareu es reconeix en aquests darrer perfil. Aquesta inquietud social, existent des de sempre, va quedar en stand by en el moment de la crisi i les urgències de l’empresa; un cop això superat, i amb les coses a l’empresa posant-se de nou a lloc a principis dels 2000, va tornar amb força pensant ja en que fer, donat que com empresari es un home d’acció.

 

Mirant al seu voltant, a les institucions empresarials o d’empresaris: 
- la Cambra estava una mica missing in action, fins que va arribar en Miquel Valls que la va dinamitzar
- el Cercle d’Economia, que fa be el que fa, agitar via conferencies, debats i papers, i esta molt be. Però aquesta orientació a l’acció combinada amb la vessant mes social no la trobava, tot i que personalment com empresari i com a
membre de la junta del CE amb en Salvador Alemany, es trobava a faltar aquest enfoc de fer coses, de passar a l’acció
- Foment absolutament fora de joc en aquella època.
Per lo tant al principi del 2000 estaven les institucions adormides, tot i que havien existit líders forts – Carles Ferrer Salat, Josep Maria Figueras, Boixareu pare, etc- aquests havien cedit el lideratge social als polítics amb l’arribada de la democràcia, dedicant-se la business oriented.

 

Però la societat civil te el seu rol, i els empresaris havien fet una certa deixadesa, i tocava tornar-hi i canalitzar el neguit, potser creant un vehicle nou, i va ser el cas del FEMCAT
Fundació d’Empresaris de Catalunya però “fem Catalunya” amb un missatge gens idealista i si de posar-s’hi.
En el moment de la seva fundació, arran d’una trobada amb el President Pujol, aquest va demanar que fessin un manifest, un full de ruta per a saber qualsevol cosa o proposta que es planteges si estava alineat o no.
Reticències al manifest pel tema d’empresaris low profile, gens personatge públic i sí homes d’acció, però el manifest ha estat una eina importantíssima des de l’origen de FEMCAT, 2004, per a contribuir a la societat generant debat i opinió però igualment fent coses:
- innovació
- competitivitat
- cohesió social
- projecció internacional de Catalunya
Ara quasi be 10 anys després, podem dir que s’ha aconseguit: persones amb perfil catalanista empresaris que volen fer coses, aglutinant gent d’arreu del país evitant el Barcelona centrisme, orientats a l’acció.
Potser al ser tant low profile, aleshores es quelcom desconegut.
L’empresa que factura mes del mon es WalMart, amb seu a Bentonville … aqui tenim Ros Roca, a Tarrega / Agramunt, lider mundial en recollida i reciclatge de residus, Tarrega el Bentonvilla català.
FEMCAT: aglutina el 10% del PIB català ocupant mes de 100.000 persones, sense papers, un sopar mensual amb una persona rellevant del país, i centrats en coses concretes:
- Març 2007 aeroport de Barcelona, acte a l’IESE, primera vegada en 100 anys on un acte reivindicatiu reunia de manera unànime el mon econòmic i polític.

 

Entre reticències centrals i potser coses millorables, ens trobem al punt d’inici.
Amb més orgull, la Barcelona Graduate School of Economics, en anglès i centrat en economia, impulsat per Mas – Colell, projecte que va presentar fa 6 o 7 anys a FEMCAT, i en un esmorzar va fer un BP en un tovalló de paper.
Des del primer moment es va comprar el projecte per part de FEMCAT, amb subvenció per un costat i finançament privat. La banca, les caixes van dir que s’ho estaven pensant ja que sempre reben peticions.
Presentat el projecte a la Junta de FEMCAT, FEMCAT es va moure cobrint dos trams de finançament i contractant Ernst & Young per a fer el BP.
Amb el suport de FEMCAT i el BP va assolir el doble d’sponsors.
Resultats: 80% dels estudiants son estrangers, de mes de 50 països, ranking internacional 18ª mundial i 3ª europea (LSE primera i difícilment desbancable, Toulouse després i segona)

 

Una mostra de la realitat de les patronals i associacions empresarials: el cas dels consells socials universitaris
Consell Social UPC: al principi va ser com una enredada per la carrega de treball!
Temes molt higiènics, per exemple tema de vacances al llarg de l’any, tema d’horaris i jornada laboral.
La presència d’empresaris en els consells socials de les universitats estava en stand by pel conflicte Foment del Treball i PIMEC, i sindicats si que s’havien mogut, de manera que la veu empresarial en els consells no es feia sentir.
I esforços que amb el proces de canvi en les universitats els empresaris puguin fer sentir la seva veu.
Per trencar la situació de paràlisi es van proposar 7 noms d’empresaris  a Foment i Pimec, per assolir unanimitat i presentar la llista a la conselleria, silenci, sense resposta, i aleshores doncs es va tirar pel dret anant directament al Conseller amb la llista.
La resposta va ser tèbia, les organitzacions en conflicte deien que calia repensar-ho.. i al final la solució va ser un representant titular de Foment + un suplent de Pimec per cada universitat, sense fer cas de la llista de FEMCAT.
I ja us apanyareu.
Però després de uns mesos la conselleria va trucar al Boixareu, demanant que ocupes el lloc que quedava vacant a la UPC. Dues negatives i a la tercera petició es va acceptar.
Lamentable l’actuació de les patronals en aquest cas concret.
El problema de la universitat no es financer sinó de governança, no se sap qui mana, completament oposat a l’empresa. Rector es la màxima autoritat de la universitat, però pressupost el fa el liquida i l’aprova es el consell social.
Acceptació d’aquesta realitat però sense que això suposi el estar d’acord.
Tothom mana i ningú sembla que obeeixi, però així i tot es mou i funciona, amb el compromís i la implicació de moltes persones, però de manera mes voluntària que altra cosa.
Unió Metalúrgica: en la candidatura a la junta, es la industria de Boixareu, i se li ha donat la volta ja que estava molt anquilosada
Ídem junta de Foment, encarregat de la part d’indústria definint les línies mestres del sector que ha estat un dels motors de Catalunya.
Si es computen els serveis externalitzats per la industria – transport, seguretat, neteja, IT, etc- representa quasi be un 60% del PIB, ben lluny del 20 i pico percent si nomes es te en compte l’activitat core.
Serveis son molt importants, construcció també, però cal recuperar els valors industrials que son els que generen valor afegit.

Acabant, Catalunya ara? 
El problema no seria el dèficit public ni el sistema financer, que no aporta valor afegit mes enllà de recollir estalvi i pagar-lo i prestar diners i cobrar-ne.
El problema es l’atur, EPA amb 5,4 M aturats. A Catalunya no podem suportar una taxa del 18%, es insostenible i impresentable no podem anar pel mon així. Hauria de ser l’eix de l’activitat, atacar-ho i deixar-se de “reformetes” laborals que no porten enlloc.
Grans objectius:
- els treballadors tenen incentius però també penalitzacions a l’hora de busca feina i cobrar el subsidi de l’atur. Segur que hi han drames humans, però cal atacar el problema.
- els empresaris han de ser incentivats per a contractar, en lloc de fer hores extres o renunciar a contractes i comandes.
Tot el sistema no te per res en compte aquests dos punts, ni les reformes que es perden en detalls.
Cal fomentar empreneduria i creació d’empreses, però és urgent salvar les empreses.
Crear una empresa costa molt, la taxa de mortalitat es altíssima, per lo tant aquelles que funcionen precisen d’ajut , cal rellançar la industria i internacionalitzar, cal innovar amb visió global en col.laboració amb les universitats, i rellançar igualment la resta de sectors.
Enfortir les empreses recapitalitzant-se: les exigències actuals de les entitats financeres fa que calgui passar per venture capital i business angels per aquesta tasca.
Catalunya s’en sortira per tenir la millor matèria prima: la gent.
Per que no parlem angles a Catalunya? Per que l’administració pública no funciona com un rellotge suis enlloc de la rància administració espanyola de fa 200 anys? Per que no tenim empresaris i empreses  internacionals?

 

El futur és a les nostres mans.

 

Esta entrada fue publicada en Esmorzar Barcelona Peter Drucker Society. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

No CAPTCHA challenge required.